Són un conjunt de estels que es veuen propers en una regió del cel .Des de l'antiguitat, es buscaven formes y figures mitològiques unint amb linies els estels propers. Com que la terra gira sobre si mateixa i al voltant del Sol, les constel-lacions es van amagant i en surten unes altres.Tampoc es veuen les mateixes al llarg de tot l' any,ni des de l'hemisferi nord que desde l'hemisferi sud.
 |
LA ÓSSA MAJOR I LA ÓSSA MENOR | |
- Les estrelles del nostre cel.
- Des de l'hemisferi nord on vivim, podem veure les constel·lacions que apareixen en aquest mapa, les del centre del mapa, sempre són visibles. Les de les vores solament es poden veure en certes èpoques de l'any. Com ja podeu imaginar, les constel·lacions són molt més grans que en aquest mapa.
|
 |
- Mapa estel·lar de l'hemisferi nord.
- Per utilizar aquest mapa, gira'l de manera que al mes de l'any en que som, es trobi a la base. Durant aquest mes podràs veure les estrelles centrals i les de la meitat inferior del mapa.
|
 |
- Les dues ósses del cel.
- La óssa major i la óssa menor s'anomenen popularment el Carro gran i Carro petit. Són visibles durant tot l'any. L'estrella Polar, que assenyala sempre al nord, es troba a la cua de la óssa Menor.
|
- La Óssa Major
- La part més visible de La Óssa Major, està formada per set estrelles conegudes com el Carro Gran.
|
 |
La Óssa Menor La Óssa Menor és una constel·lació boreal situada entre les de La Girafa, El Dragó i Cefeu. Popularment la Óssa Menor també s'anomena Carro Petit. Conté 40 estels visibles a ull nu, dos dels cuals són de segona magnitud i un de tercera. L'estel principal de la constel·lació a Ursa Minoris, és l'estel Polar i coincideix aproximadament amb la posició del Pol Nord de l'hemisferi Celest. |
|
- Les estrelles
- Moltes estrelles s'agrupen en constel·lacions. Sembla que totes estiguin a la mateixa distancia, però en realitat les estrelles que formen constel·lacions com les de les Óssa Major i Óssa Menor (o el Carro). Estan diseminades per l'espai. El diagrama d'abaix mostra la distància relativa des de la Terra a les estrelles de la Óssa Major i Óssa Menor.
|
 |
-
- Per què? El rellotge estel·lar
- Les estrelles a la constel·lació dites Óssa Major i Óssa Menor aparentment es mouen al costat d'una estrella central, com si fossin les busques d'un rellotge que van enderrera. Les estrelles completen un gir cada 24 hores però, al contrari del rellotge. Les estrelles no es troben a la mateixa posició cada nit a la mateixa hora. Les estrelles arriben a una determinada posició al costat de 4 minuts abans de la nit. En realitat les estrelles no s'estan movent, nosaltres si. La Terra completa una rotació cada 24 hores, el que fa que les estrelles es moguin aparentment. El eix de la Terra apunta a Polaris, l'estrella del nord i és aquesta estrella la que sembla estar en el cel, mentre les altres es moguin al seu costat.
|
|
-
- La llegenda de la Óssa Major
-
- Hi ha una llegenda molt bonica que ens explica sobre Calisto, esposa de Zeus i Ninfa del bosc, mare de Arcas i reina de la feliç Arcadia. En una ocasió, Juno esposa de Júpiter, gelosa de la bellesa de Calisto la converteix en una óssa. Un dia Arcas, està caçant en un pla d'un frondós bosc, on hi havia un petit manantial, va descobrir a una óssa bebent, i va reconèixer la seva pròpia mare. Amb la seva llança apuntant a l'apreciada peça, va notar que del seu interior sorgia una llum segadora que augmentava la seva calor, com si estigués embolicat amb la pell de l'animal. Poc a poc entre aquella boira i aquella llum blanca, que no li deixava veure, va poder apreciar la seva ànima s'enlairada, a la vegada que pujaven set punt lluminosos, en els que la óssa s'anava transformant. Així, impedint al seu fill que matés a la seva pròpia mare i inmortalitzant el seu maravellós i perfumat amor, els va pujar Zeus al firmament. D'aquesta manera, van nèixer la Óssa Major i la Óssa Menor.
|
| La llegenda de la óssa Menor |
|
|
Segons la llegenda Grega, el déu Júpiter va ser qui va col·locar aquestes dues ósses al cel. Envejosa la Deesa Juno, va fins a Neptuno, rei del mar, demanant-li que prohibís a les ósses, el plaer de banyar-se a les fondes aigües verdes del seu regne marí, i per això es diu que sempre han estat allunyades de l'horitzó del mar. |
